LES
VERGES NEGRES, LES IDENTITATS AUTÒCTONES,
LES NACIONS ASTRALS I LES LLENGÜES VERNACLES
LES NACIONS ASTRALS I LES LLENGÜES VERNACLES
Cal observar que
molts d’aquest llocs tenen una identitat cultural autòctona
que està sotmesa a una identitat política forasterista.
A Catalunya, la cultura de llengua catalana ha estat prohibida durant
determinats temps polítics, i s’ha volgut imposar una cultura
en llengua castellana; això s’ha volgut fer en nom d’una
Espanya Catòlica Apostòlica i Roman especialment des de
Madrid.
La verge negra de Montserrat, per exemple, s’identifica amb la cultura de llegua catalana i de Catalunya, no amb la cultura de llengua castellana i d’Espanya. El mateix podem afirmar d’altres de les verges negres relacionades. Tal es el cas de Rocamador, que s’identifica amb la cultura de llengua d’oc i d’Occitània i no amb la cultura de llengua d’oil de França.
La majoria de llocs on van aparèixer verges negres, han estat objecte de invasions alienes - per la força de les armes o degut a moviments migratoris forasteritzadors alhora desautocto-nitzadors- que han volgut esborrar aquella cultura relacionada amb les verges negres i la concepció del món que aquella comportava.
S’ha d’admetre que han tingut la seva part d’èxit, doncs, actualment, malgrat que les imatges algunes encara es conserven, el seu significat s’ha tergiversat o s’ha oblidat.
El mateix que he dit de Catalunya en relació a Espanya, ho podem dir de Polònia en relació a la’URSS.
Una mostra d’aquests paral·lelismes entre els llocs de les verges negres n’és el llibre «Diàleg de les Verges negres de Polònia i Catalunya» de Carles Pi i Sunyer. En el llibre hi ha un assaig molt interessant fet per en mossèn Dalmau, capellà de Gallifa. « Cal retornar als orígens - ens diu mossèn Dalmau - per a recollir-hi el fil perdut i descobrir on es va produïr la desviació de la nostra falsa ruta.» «El Papa Wojtila, Joan Pau II, (nascut a Polònia) busca i recolza les concentracions massives dels seus viatges en els santuaris marians i es posa sota l’advocació dels diversos títols o patronatges de les Mares de déu ( Nostres Senyores - és com jo, autor d’aquest article, crec que se n’hauria de dir-) dels distints pobles. Guadalupe a Mèxic; Fàtima a Portugal; Luján a Argentina; Montserrat a Catalunya».
«I encara una altra constant - continua dient mossèn Dalmau - del papa Joan Pau II, en les seves visites als diversos pobles del món: no visita Estats, que són una superestructura del Poder. Es dirigeix als pobles o comunitats nacionals que viuen sota els Estats i tenen una cultura pròpia. Tots els catalans que miren el telediari recordaran aquell locutor de Madrid que, en comentar l’arribada del papa Wojtila, Joan Pau II , al País de Gales, digué ingènuament: El Papa en bajar del avión, besó la tierra, como si visitara un país distinto. (El Papa venia d’Anglaterra) L’espanyolisme mental el locutor s’interposà com una gassa als ulls i no li va permetre de llegir correctament la realitat o d’interpretar correctament el gest del Papa. Desconcertat, no va poder afirmar: El Papa besa la terra al entrar en el País de Gales, una nación diferenciada dentre del Reino Unido»
I jo, autor d’aquest article, afegiria: «Igual como lo hizo en Catalunya, que és una nación diferenciada dentro del Reino de España».
En base a allò que llegeixo a la premsa actualment, ja som molta gent, que troba contradiccions en l’actitud del Papa Joan Pau II pel que fa a la utilització de les llengües quan felicita per Nadal. Em pregunto: Per què no ho fa en català? ¿Pressions polítiques del «Poder» d’Espanya des de Madrid?
La verge negra de Montserrat, per exemple, s’identifica amb la cultura de llegua catalana i de Catalunya, no amb la cultura de llengua castellana i d’Espanya. El mateix podem afirmar d’altres de les verges negres relacionades. Tal es el cas de Rocamador, que s’identifica amb la cultura de llengua d’oc i d’Occitània i no amb la cultura de llengua d’oil de França.
La majoria de llocs on van aparèixer verges negres, han estat objecte de invasions alienes - per la força de les armes o degut a moviments migratoris forasteritzadors alhora desautocto-nitzadors- que han volgut esborrar aquella cultura relacionada amb les verges negres i la concepció del món que aquella comportava.
S’ha d’admetre que han tingut la seva part d’èxit, doncs, actualment, malgrat que les imatges algunes encara es conserven, el seu significat s’ha tergiversat o s’ha oblidat.
El mateix que he dit de Catalunya en relació a Espanya, ho podem dir de Polònia en relació a la’URSS.
Una mostra d’aquests paral·lelismes entre els llocs de les verges negres n’és el llibre «Diàleg de les Verges negres de Polònia i Catalunya» de Carles Pi i Sunyer. En el llibre hi ha un assaig molt interessant fet per en mossèn Dalmau, capellà de Gallifa. « Cal retornar als orígens - ens diu mossèn Dalmau - per a recollir-hi el fil perdut i descobrir on es va produïr la desviació de la nostra falsa ruta.» «El Papa Wojtila, Joan Pau II, (nascut a Polònia) busca i recolza les concentracions massives dels seus viatges en els santuaris marians i es posa sota l’advocació dels diversos títols o patronatges de les Mares de déu ( Nostres Senyores - és com jo, autor d’aquest article, crec que se n’hauria de dir-) dels distints pobles. Guadalupe a Mèxic; Fàtima a Portugal; Luján a Argentina; Montserrat a Catalunya».
«I encara una altra constant - continua dient mossèn Dalmau - del papa Joan Pau II, en les seves visites als diversos pobles del món: no visita Estats, que són una superestructura del Poder. Es dirigeix als pobles o comunitats nacionals que viuen sota els Estats i tenen una cultura pròpia. Tots els catalans que miren el telediari recordaran aquell locutor de Madrid que, en comentar l’arribada del papa Wojtila, Joan Pau II , al País de Gales, digué ingènuament: El Papa en bajar del avión, besó la tierra, como si visitara un país distinto. (El Papa venia d’Anglaterra) L’espanyolisme mental el locutor s’interposà com una gassa als ulls i no li va permetre de llegir correctament la realitat o d’interpretar correctament el gest del Papa. Desconcertat, no va poder afirmar: El Papa besa la terra al entrar en el País de Gales, una nación diferenciada dentre del Reino Unido»
I jo, autor d’aquest article, afegiria: «Igual como lo hizo en Catalunya, que és una nación diferenciada dentro del Reino de España».
En base a allò que llegeixo a la premsa actualment, ja som molta gent, que troba contradiccions en l’actitud del Papa Joan Pau II pel que fa a la utilització de les llengües quan felicita per Nadal. Em pregunto: Per què no ho fa en català? ¿Pressions polítiques del «Poder» d’Espanya des de Madrid?
Les
verges negres són un símbol relacionat amb el fet de parlar
en la llengua vernacla de cada lloc. A més a més, els seus
mantells amb estels, ens recorden el concepte de Déu com a Pare Celestial.
Els càtars, cristians albigesos, deien que creien en aquest Déu - el Pare Celestial -, però que no crien en Jahvé. Per ells, Jahvé - de qui ens parla l’Antic Testament bíblic- no era Déu. Creien que si ho era el Pare Celestial de - qui ens parla Jesús en el Nou Testament bíblic-. Els càtars seguien les ensenyances cristianes recollides en un llibre anomenat El Llibre dels Dos Principis. Aquests dos principis eren els conceptes de Pare Celestial - el masculí - i Mare Terra - el femení-. Les verges negres són el símbol que representa aquest aspecte femení de Déu.
«L’home contemporani - continua dient mossèn Dalmau -, vol retrobar-se. I busca de nou en els seus orígens el rastre de la seva identitat, de la seva naixença i de la seva existència. I just aquí apareix el paper de la Mare de Déu, Maria recull i encarna la paradoxa de la virginitat i de la maternitat. La Revelació cristiana, arrela, recreant-lo el mite de la deessa de la fecunditat i de la puresa. El mite de la deessa Àrtemis».
Amb les meves reflexions, jo voldria fer veure el denominador comú que es troba en els mites pagans naturalistes, el cristianisme i els nacionalismes autoctonistes per mitjà del significat que les verges negres tenen com a símbol de la Mare Terra.
A la ciutat d’Efes, on es troba el temple de la deessa Àrtemis, Sant Joan hi va escriure l’Apocalipsi, el llibre que traduït vol dir la Revelació. Aquest llibre era llibre de capçalera pels càtars. Aquest llibre, diuen molts estudiosos, està escrit en clau cabalista.
Podem preguntar-nos: ¿Les verges negres estan relacionades amb la càbala hebrea? Jo penso que sí. I el nacionalisme polonès té quelcom que veure amb els jueus. El nacionalisme català té quelcom a veure amb els jueus, com molt ve demostra el simbolisme de la seva bandera: els 4 pals fan referència a les 4 lletres del nom de Déu IHVH. Però, compte: cal estudiar a fons la contradicció que he fet palesa entre el concepte de Déu que comporta l’Antic Testament en el que es parla de Jahvé i les Taules de la Llei de la muntanya del Sinaí amb Moisés i els 10 sephiroth; i, el que comporta el Nou Testament en el que es parla del Pare Celestial amb el Sermó de la Muntanya i els 10 Manaments ensenyat per Jesús. Tot això s’ha d’estudiar molt a fons.
El llibre esmentat «Diàleg de les verges negres de Polònia i Catalunya» i l’assaig que el prologa de mossèn Dalmau va ser editat l’any 1982. Ara fa 20 anys,... Jo l’he tornat a treure dels prestatges de la meva biblioteca amb motiu de que es va esbombar la notícia de que s’havia descobert que la imatge de la verge negra de Montserrat era blanca. ¿Qui té interès en justificar el blanqueig de les verges negres? ¿Són els mateixos poders que encara consideren els càtars heretges malgrat els canvis haguts a l’Església Catòlica en els darrers anys? ¿Són poders reaccionaris?,...
A vegades m’ha vingut al cap el pensament que Europa, els pobles d’Europa, haurien de retrobar el sentit religiós autèntic d’aquelles peregrinacions multitudinàries als llocs de poder senyalats per la presència de les verges negres, o també verges trobades com alguns les anomenen.
Quan dic pobles, vull dir els pobles autòctons, com és el cas del català, no els pobles polititzats sense sentit d’autoctonisme. Quan dic lloc de poder, vull dir aquells llocs, o nacions si s’escau, que tenen determinades correspondències astrològiques. Les verges negres senyalen les fronteres de l’Europa dels pobles i aquells que s’hi oposen són els poders que volen mantenir les fronteres de l’Europa dels Estats - com és cas de Gran Bretanya, Espanya o França -. L’Europa de les verges negres és l’Europa de Catalunya, Escòcia, Gales, Ucraïna, Polónia, Lombardia, Occitània, Euskadi,...
Per aquest camí es podria retrobar el seny o el senderi, que la nostra societat industrial-consumista sembla haver perdut entre tanta corrupció, buidedat, drogues, violència i forasterisme que enlloc de fer-nos globalment universals ens fa globalment indiferents, neutres, i bords («bord» en el sentit que no dóna fruit. No hi ha realització a nivell personal).
Jo crec que les verges negres simbolitzen i ensenyen una concepció cultural que cal tornar a entendre i testimoniar amb compromís. Ens poden ensenyar el camí d’un nou, o millor dit, d’un renovat ordre polític, econòmic i moral. Si el lloc on les verges negres han estat trobades i del qual no n’han volgut ser transportades a un altre lloc, és un lloc sant, es veurà per les manifestacions culturals que s’hi donen. Malgrat que en aquest sentit Catalunya és terra d’artistes i científics, de moment, mentrestant, preguntem-nos: Per què es van trobar a uns determinats llocs i per què no van voler ser transportades a altres llocs?
A Europa ens trobem moltes nacions nascudes durant l’Edat Mitjana. Les verges negres estan íntimament relacionades amb una concepció cristiana del nacionalisme entès com una entitat autoctonista i no imperialista. Les verges negres són un símbol. Cal cercar el significat del símbol. Les verges negres formen part d’aquestes identitats autòctones, d’aquestes nacions astrals i de les seves llengües vernacles.
Els càtars, cristians albigesos, deien que creien en aquest Déu - el Pare Celestial -, però que no crien en Jahvé. Per ells, Jahvé - de qui ens parla l’Antic Testament bíblic- no era Déu. Creien que si ho era el Pare Celestial de - qui ens parla Jesús en el Nou Testament bíblic-. Els càtars seguien les ensenyances cristianes recollides en un llibre anomenat El Llibre dels Dos Principis. Aquests dos principis eren els conceptes de Pare Celestial - el masculí - i Mare Terra - el femení-. Les verges negres són el símbol que representa aquest aspecte femení de Déu.
«L’home contemporani - continua dient mossèn Dalmau -, vol retrobar-se. I busca de nou en els seus orígens el rastre de la seva identitat, de la seva naixença i de la seva existència. I just aquí apareix el paper de la Mare de Déu, Maria recull i encarna la paradoxa de la virginitat i de la maternitat. La Revelació cristiana, arrela, recreant-lo el mite de la deessa de la fecunditat i de la puresa. El mite de la deessa Àrtemis».
Amb les meves reflexions, jo voldria fer veure el denominador comú que es troba en els mites pagans naturalistes, el cristianisme i els nacionalismes autoctonistes per mitjà del significat que les verges negres tenen com a símbol de la Mare Terra.
A la ciutat d’Efes, on es troba el temple de la deessa Àrtemis, Sant Joan hi va escriure l’Apocalipsi, el llibre que traduït vol dir la Revelació. Aquest llibre era llibre de capçalera pels càtars. Aquest llibre, diuen molts estudiosos, està escrit en clau cabalista.
Podem preguntar-nos: ¿Les verges negres estan relacionades amb la càbala hebrea? Jo penso que sí. I el nacionalisme polonès té quelcom que veure amb els jueus. El nacionalisme català té quelcom a veure amb els jueus, com molt ve demostra el simbolisme de la seva bandera: els 4 pals fan referència a les 4 lletres del nom de Déu IHVH. Però, compte: cal estudiar a fons la contradicció que he fet palesa entre el concepte de Déu que comporta l’Antic Testament en el que es parla de Jahvé i les Taules de la Llei de la muntanya del Sinaí amb Moisés i els 10 sephiroth; i, el que comporta el Nou Testament en el que es parla del Pare Celestial amb el Sermó de la Muntanya i els 10 Manaments ensenyat per Jesús. Tot això s’ha d’estudiar molt a fons.
El llibre esmentat «Diàleg de les verges negres de Polònia i Catalunya» i l’assaig que el prologa de mossèn Dalmau va ser editat l’any 1982. Ara fa 20 anys,... Jo l’he tornat a treure dels prestatges de la meva biblioteca amb motiu de que es va esbombar la notícia de que s’havia descobert que la imatge de la verge negra de Montserrat era blanca. ¿Qui té interès en justificar el blanqueig de les verges negres? ¿Són els mateixos poders que encara consideren els càtars heretges malgrat els canvis haguts a l’Església Catòlica en els darrers anys? ¿Són poders reaccionaris?,...
A vegades m’ha vingut al cap el pensament que Europa, els pobles d’Europa, haurien de retrobar el sentit religiós autèntic d’aquelles peregrinacions multitudinàries als llocs de poder senyalats per la presència de les verges negres, o també verges trobades com alguns les anomenen.
Quan dic pobles, vull dir els pobles autòctons, com és el cas del català, no els pobles polititzats sense sentit d’autoctonisme. Quan dic lloc de poder, vull dir aquells llocs, o nacions si s’escau, que tenen determinades correspondències astrològiques. Les verges negres senyalen les fronteres de l’Europa dels pobles i aquells que s’hi oposen són els poders que volen mantenir les fronteres de l’Europa dels Estats - com és cas de Gran Bretanya, Espanya o França -. L’Europa de les verges negres és l’Europa de Catalunya, Escòcia, Gales, Ucraïna, Polónia, Lombardia, Occitània, Euskadi,...
Per aquest camí es podria retrobar el seny o el senderi, que la nostra societat industrial-consumista sembla haver perdut entre tanta corrupció, buidedat, drogues, violència i forasterisme que enlloc de fer-nos globalment universals ens fa globalment indiferents, neutres, i bords («bord» en el sentit que no dóna fruit. No hi ha realització a nivell personal).
Jo crec que les verges negres simbolitzen i ensenyen una concepció cultural que cal tornar a entendre i testimoniar amb compromís. Ens poden ensenyar el camí d’un nou, o millor dit, d’un renovat ordre polític, econòmic i moral. Si el lloc on les verges negres han estat trobades i del qual no n’han volgut ser transportades a un altre lloc, és un lloc sant, es veurà per les manifestacions culturals que s’hi donen. Malgrat que en aquest sentit Catalunya és terra d’artistes i científics, de moment, mentrestant, preguntem-nos: Per què es van trobar a uns determinats llocs i per què no van voler ser transportades a altres llocs?
A Europa ens trobem moltes nacions nascudes durant l’Edat Mitjana. Les verges negres estan íntimament relacionades amb una concepció cristiana del nacionalisme entès com una entitat autoctonista i no imperialista. Les verges negres són un símbol. Cal cercar el significat del símbol. Les verges negres formen part d’aquestes identitats autòctones, d’aquestes nacions astrals i de les seves llengües vernacles.
Si
fem una petita relació de verges negres, veurem que és un
fenomen internacional: Montserrat (Catalunya), Mercè (Barcelona.
Catalunya), Claustre (Solsona. Catalunya), Lord (Sant Llorenç de
Morunys. Catalunya), Montgrony (Gombreny. Ripoll. Catalunya), Torreciudad
(Aragó), Rocamador (Occitània), Hal (Flandes. Bèlgica
flamenca), Alba (Hongria magiar), Lluc (Mallorca), Loreto (Llombardia. Itàlia),
Meritxell (Andorra), Liesse (Quebec), Itziar (Euskadi), Candelària
(Canàries), Quinche (Ecuador), Pilar (Saragossa. Aragó), Bourg
(Occitània), Catalina o Caterina (Palestina), Tours (Monistrol. Occitània),
Dorada (Tolosa de Llenguadoc. Occitània), Czestochowa (Polònia)...
Al
meu entendre, l’Església Catòlica, amb el papa Joan XXIII,
en el Concili Vaticà II, va encarrilar bé les coses en allò
que fa referència a les llengües: es parlava de «llengües
vernacles» - les llengües del lloc-. Avui és parla de
«llengües maternes»... Aquest canvi de missatge es molt
significatiu; si l’Església Catòlica digués que
s’han de parlar les llengües vernacles, tots els habitants de
Catalunya haurien de parlar en llengua catalana (I dic parlar, no solament
entendre, com demanen algunes enquestes que depenen de la Generalitat de
Catalunya). Ara,
però, amb aquesta concepció de les llengües maternes,
totes les ètnies que habiten a Catalunya tenen dret a parlar la seva
llengua ètnica o materna i com els castellans són pràcticament
majoria poden ofegar la parla de la llengua vernacla de Catalunya, la llengua
catalana. L’Església Catòlica, amb les verges negres,
té un missatge evangèlic que testimoniar, és el missatge
dels dons de l’Esperit Sant, l’Esperit que segons diu la Bíblia,
Jesucrist va ensenyar que parlava en les llengües vernacles de cada
lloc.
