La devoció a la Magdalena es present a tots els llocs relacionats amb els cavallers templers com és el cas de Lleida. També hi havia el Convent de la Mercè. Entre les partides que componen la ciutat destaquen la partida Mariola, Granyana amb el santuari de Ntra. Sra. de Granyana, el pla de Montcada, (Els Montcada, és una antiga i noble nissaga, present entre els 9 Cavallers de la Terra que acompanyaren al mític Otger Cataló, molt relacionada amb Lleida. A la catedral es trobava la tomba de nobles cavallers d'aquesta família, present per altra banda als més importants monestirs catalans, a l'Aragó, Occitània i València) Rufea - on hi ha el santuari de Butènit, antiga cartoixa d'Araceli -, Balàfia, Vilanova amb les restes de l'antic monestir de Sant Ruf - i Pardinyes.

Des de lluny es pot veure la bella silueta de la Seu Vella de Lleida, formada pel castell, fortalesa, catedral i canonja, situats dalt del turó de la Roca Mitjana, com si fossin la corona de la ciutat. Els canonges, durant l'Edat Mitjana, vivien en comunitat com si fossin una mena de monjos de monestir. Es per això que jo crec que, ateses les funcions que tenien en aquells temps els canonges, es pot parlar d'una forma entenedora del Monestir de Santa Maria de Gardeny. El Castell de Gardeny és un castell medieval de planta rectangular que va pertànyer als cavallers de l'Orde del Temple del Rei Salomó.El mot Gardeny, derivat del occitano-francès "garde" que vol dir "contempla" o "mira", se li escau d'allò més bé, perquè, la vista que es veu des de dalt de la Seu Vella es una meravellosa panoràmica de la fèrtil horta de la vall banyada pel riu Segre, mot derivat del germànic "Sig" que vol dir "victòria".

Antigament, damunt aquest turó, hom creu que hi havia monuments a déus pagans, com poden ser dolmens o menhirs donades les característiques del lloc enlairat. En el segle III hi havia cristians establerts, a les rodalies d'aquest turó, un antic call de cabalistes i cristians entre els quals hi trobem a Sant Anastasi. En el segle V s'hi va construir un temple cristià, del que en va ser primer clergue Pere de Lleida, i va durar fins l'any 719. Amb la invasió sarraïna, l'any 720, els àrabs hi van construir una mesquita.

L'any 1149 després de la reconquesta cristiana, Guillem Pere de Ravidats (1149-1176) la va restablí, unint l'antic bisbat de Roda de Ribagorça als territoris lleidatans, establint a Lleida la seu episcopal. L'any 1235 en va ser bisbe el noble cavaller Berenguer d'Erill . Aquesta nissaga la trobem a la majoria de monestirs catalans. Ramon Llull, el savi alquimista, estava emparentat amb ella per part de la seva mare Isabel d'Erill. La Universitat de Lleida, dita Estudis Generals de Lleida, ensenyava els raonaments del pensament llull.llià, quan aquest pensament, era el pensament nacional de Catalunya.( Al respecte es pot consultar el llibre "La Inquisició i Ramon Llull" . E. Fort i Cogul Rafael Dalmau Editor.)

El 1237 hi hagué una forta repressió dels cristians càtars perquè van ser considerats heretges. Segons la majoria d'historiadors, per qüestions polítiques més que no pas per qüestions teològiques.
En aquesta època fou escollit bisbe un monjo dominic. Els dominics, ordre religiós de frares fundada pel castellà Domingo de Guzmán, eren els monjos de la Inquisició.

El 1257-1282 en va ser bisbe Guillem de Montcada, un altra nissaga que la trobem a la majoria de monestirs catalans, especialment al Monestir de Pedralbes a Barcelona.
Altres nobles clergues a destacar com a bisbes de La Canonja o monestir de Santa Maria de Gardeny, són: Ponç d'Aguilaniu, Guillem d'Aranyó, Ponç de Vilamur del Pallars Sobirà, Esteve de Molcau (1349-1360) del Llenguadoc, occità; Pere de Cardona, Antoni Cerdà de Mallorca, Joan d'Enguera del País Valencià, Martin Valero de l'Aragó, Miquel Despuig de Tortosa, Antoni Agustí de Saragossa, Benedetto di Tocco d'Albània, Pere de Maguerola de Barcelona.

El 1627, sent bisbe de Lleida Pere Antoni Serra de Saragossa es fa Patró de Lleida a Sant Anastasi. La seva festa es celebra l'11 de Maig.
No obstant cal tenir en compte que en el Llibre de la Litúrgia de les Hores, Vol nº II pàgina 1687, segons m'ha fet saber el pare prior del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra a Badalona, s'hi pot llegir que:" els paers de Lleida proposaren al Consell General de la Paeria que es votés la festa del benhaurat Sant Anastasi com a patró de Lleida" l'any 1587.

Des de 1714, a partir de l'11 de Setembre, fins el 1861 hi hagué bisbes que parlaven en llengua castellana, segurament per raons polítiques. El 1862 va ser bisbe es va tornar a nomenar un bisbe català, Marià Puigllar i Amigó de Tona prop de Vic.

Els límits del bisbat lleidatà, van ser fixats pel Papa Inocenci III el 1203 donant fi a unes disputes que hi havia entre el bisbat de Roda de Ribagorça-Lleida i Osca. Dins els seus límits hi havia diverses parròquies que pertanyien a les jurisdiccions exemptes de l'Abadia d'Ager, Alaó i Lavaix. Aquestes abadies monestirs són molt interessants. L'Abadia d'Ager pe l'enigmàtic Jocs d'Escas. (Aquells que hagin llegit el llibre "El Vuit" de Katherine Neville, en el que es parla d'un joc d'escacs, podran fer volar la seva imaginació al voltant d'aquest joc d'escacs de l'abadia pirinenca d'Ager). El monestir de Lavaix és famós pels seus antics i misteriosos pergamins, i per les històries relacionades amb la càbala, els càtars i l'alquímia. Un abat del monestir de Sant Cugat del Vallés també va ser abat del monestir de Lavaix. L'exempció, dependència directa del Papa de Roma, va acabar l'any 1955. La disputa sobre els límits que va tenir lloc l'any 1203 es va reproduir l'any 1955, en temps de Franco, i Lleida va perdre 35 parròquies. Aquesta disputa s'ha reproduït l'any 2000 i Lleida ha perdut unes 25 parròquies més. Aquest any 2.000 la disputa s'ha estès a la reclamació de peces del Museu Diocesà. A vegades em pregunto: Hi ha algun poder fàctic que, al llarg dels segles, cerca alguna cosa a Lleida o no vol que determinada cosa o lloc sigui en terres del bisbat català de Lleida, ateses les guerres i segregacions de que ha estat objecte?