segons es pot llegir a la Gran Enciclopèdia Catalana, "Entre 1644 i 1707 desaparegueren tots els monestirs que durant l'Edat Mitjana envoltaven la ciutat de Lleida, els ravals i les caseries del terme municipal: Rufea, Torres de Sanui, Vilanoveta, Palauet, Raïmat, Vinatesa, Grealó, Albarés, Sucs, etc". Lleida no es va refer fins el 1758 amb l'establiment de la Junta del Sequiatge que demanada insistentment pels pagesos, obtenint unes prerrogatives semblants a les que tenia en el temps de la paeria. La indústria però no es va refer.
En el començament d'aquest segle XXI, Lleida ha recobrat el propi reconeixement i la seva força creativa; s'està convertint cada dia més en una gran ciutat, en una gran capital.

Potser tenia raó el comte Ermengol VI, quan va considerar que Lleida és la Capital Natural dels Països Catalans, per raons geogràfiques respecte de Barcelona, Tarragona, València, Saragossa, Girona i Tolosa de Llenguadoc; potser per altres raons astrològiques com les que es creien en el seu temps, en la línia que va explicar el conseller de l'emperador Carles V, Agrippa, deixeble de Ramon LLull..

Potser Lleida és l'alternativa a un projecte de sobirania nacional dels Països Catalans que fins ara ha fracassat. Abans, però, cal recuperar els senyals que porten a la llibertat pel camí de la veritat. Molts d'aquests senyals, estaven guardats en les esglésies, els monestirs i les catedrals. Els monestirs foren destruïts, els senyals, ens els han volgut esborrar de la memòria. Si no trobem proves, deixem-nos portar per la lògica. Podem parlar de Lleida com a Capital Natural dels Països Catalans? Era aquest el projecte que tenia pensat el comte Ermengol VI durant l'Edat Mitjana?

A tots els monestirs catalans hi trobem les tombes de nobles cavallers que relacionen una cultura entre castells i monestirs. Quina era aquesta cultura: llengua, ideals, valors, coneixements,...? Entre els monjos que tenen la seva tomba en monestirs catalans, com és el cas dels Erill i els Montcada, n'hi ha molts que eren cavallers de l'Orde del Temple del Rei Salomó, "templers", i que aquesta orde, relacionada amb la presència de verges negres que representaven un coneixement iniciàtic i alquimista segons els estudiosos com Jacques Huynen, tenia una concreta concepció de la cultura, els nacionalismes autòctons i la civilització cristiana.

Era una cultura trobada pels monjos, en llurs meditacions al final del camí de perfeccionament en la solitud i renúncia de les coses materials? Aquesta cultura era cristiana, però, cal preguntar-se, quan visitem turísticament els monestirs, després de tants canvis haguts en el cristianisme al llarg del temps i després de diversos concilis que han rectificat punts de vista i dogmes,: com interpretaven el cristianisme? S'ha transmès fidelment o ha estat, en determinada mesura, tergiversat el missatge?

Diverses migracions, ja començades segles abans de Crist, han poblat aquestes terres amb races diverses. Sempre, al llarg dels segles, aquells que han estat de bona voluntat s'han integrat en l'esperit autòcton i han parlat en la llengua vernacla natural del lloc. Actualment el procés d'integració viu moments de transició entre el forasterisme i el vernaclisme, que es veuen representats en el fet de parlar llengua castellana o llengua catalana.

ACTUALITAT CULTURAL
Actualment Lleida s'ha convertit en una gran ciutat que ha vist enriquida la seva població amb l'arriba de nou corrents migratoris. Diverses associacions, activitats culturals, esportives i turístiques l'estan revifant d'uns anys ençà.
(S'està construint en aquesta web una secció que es dirà Aparador Cultural en la que hi podran sortir totes les associacions culturals i esportives vernaclistes de Lleida que ho demanin dirigint-se a l'E mail: correu des de la que podran donar-se a conèixer i donar a conèixer les seves activitats a la secció Agenda d'Activitats).

GASTRONOMIA
Caragols a la brutesca. Coca de recapte. Pa amb tomàquet i oli de Les Garrigues. Vi Costers del Segre. Fruita del Plans del Segre. Cassola de tròs. Raïm amb arengades. Orelletes. Pa de ronyó. Gelat d'oli. Olives arbequines. Ametlles.

ITINERARIS I RODALIES
ÀGER
En el Museu Diocesà de Lleida es pot veure una copia dels famosos "Escacs d'Ager". Els originals són a un museu dels EEUU. Recomanem fer el viatge fins a Àger per veure el lloc on van ser trobats. Recorregut és: Lleida-Balaguer-Monestir de Bellpuig de les Avellanes-Àger.
CULTURA: Àger està situat a la vall que es troba davant de la serralada pre-pirinenca del Montsec, entre els rius Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana que la solquen en sentit perpendicular donant lloc als congostos de Terradets i Mont-Rebei. És una vall conreada d'ametlles i oliveres. Diuen que, en el segle XII, va ser poblada per càtars vinguts d'Occitània. Va ser un vescomtat subsidiari del comtat d'Urgell (segles XI-XIV). El nucli urbà, sorgí al voltant del convent monestir de Sant Pere d'Àger i el seu castell, que ha estat romà i àrab, situats dalt d'un turó, en mig de la vall. Arnau Mir de Tost que va aixecar el castell cristià i la col·legiata (1030-1047).
GASTRONOMIA: Panetó d'espinacs amb panses i pinyons. Ametlles i mel. Licor de codony, Licor de Timó i Licor d'Ametlla.
TURISME: A més de visitar la Col·legiata i el nucli antic del poble, recomanem visitar dues ermites situades dalt de penya-segats. L'ermita de N.S. de la Pedra, N.S. del Colobó i N. S. de la Pertusa. Donada la seva situació, hi ha historiadors que consideren que les imatges originals eren imatges romàniques de verges negres. Alguns fins i tot han cercat relacions entre l'ermita de N.S. de la Pertusa i el "Castell de Perepertusa"; castell càtar d'Occitània. Visitar la cova Colomera del congost de Mont -Rebei. També pels més agosarats es recomana fer un vol amb parapent i una passejada a cavall.

AGRAMUNT
Recorregut: Lleida-Agramunt. Visitar l'Església Romànica. Espai poètic Viladot. Espai artístic Guinovart.