Aquest barri jueu estava situat, durant l'Edat Mitjana, en el que era conegut com Castell del Rei o Castell de Pilatos. A aquest edifici també se li va denominar Palau d'August i Palau Pretorià. Els Palau Pretorià era el lloc on residien els soldats de la guàrdia pretoriana. Sant Anastasi va ser un d'aquest soldats pretorians en temps de l'emperador Dioclecià, segle IV.
La catedral corona tot el conjunt del nucli urbà antic de la ciutat de Tarragona. Al seu voltant, enmig de testimonis arqueològics romans i medievals, s'aixequen construccions modernes com el Palau de l'Arquebisbe, Seminari Conciliar, Casa dels Canonges, convents i petites esglésies dedicades a Sant Llorenç, Sant Miquel , La Santíssima Trinitat, Natzaret i l'ermita de Sant Magí. La catedral està sota l'advocació Sant Maria, com totes les catedrals medievals, però la patrona de Tarragona és Santa Tecla.
Cal recercar en la història més antiga de la ciutat per esbrinar i entendre allò que pensaven els seus habitants, i aquells artistes que va deixar un ric patrimoni cultural, ple de simbolisme per estudiar, senyals d'un camí que dóna sentit a una manera d'entendre la vida.

Els orígens remots de Tarragona cal cercar-los en els poblament ibèrics i fins i tot etruscs. Etimològicament Tarragona, està relacionada amb l'arrel "Tar" igual que una llarga llista de mots: Tàrrega. Tarrés. Tarrós. Tarroja de Segarra - municipis ed Lleida-. Tarasona (Aragó). Tarnobrzeg (Ciutat de Polònia).Tarnow (Ciutat de Polònia). Tarnovo (Ciutat de Bulgària). Tarassó (Agramunt. Lleida). Taradell. Tarascó (Solsona). Tarascó (Occitània). Taravaus (Girona). Taravil (Berguedà). Tarbena. Tartareu. Tartesos (Poble fenici). Tartous (Ciutat fenícia de Síria, que fou anomenada Tortosa pels croats templers un cop reconquerida pels cavallers catalans i occitans Guillem de Cerdanya i Ramon de Tolosa de Llenguadoc, on hi van construir una fortalesa i una catedral gòtica). Tars ( Ciutat situada a prop de Turquia, fundada pel fenicis segle XII A.C. anomenada Cilícia pels romans. L'evangelista Sant Pau era de Tars i va ser precisament l'evangelista que va venir a predicar a Tarragona, on hi havia una comunitat de jueus). Tarquínia (Itàlia). Tarent (Itàlia. Principat i ciutat d'origen grec conquerida pels gots i pels romans. Aquests la van anomenar Colònia Neptúnia. Hi ha un castell dit Castelo Aragoneses, probablement edificat per catalans). Tarerac (Municipi de Catalunya Nord, prop del Canigó i del monestir de Sant Martí de Cuixà). Tarn (Comarca d'Occitània a França. La capital és Albi. Es una àrea geogràfica relacionada amb els càtars o cristians albigesos. El mot Albi, el trobem a un municipi lleidatà situat no gaire lluny de Tarragona, i el trobem en la llengua euskera: "albi", que fa referència a un arbre "el vern"). Targasona (Cerdanya). Tarifa ( Ciutat actualment andalusa, que deu el nom a Tarik ibn Malik, que la va conquerir el 710 quan Andalusia era la Bètica i encara no s'hi parlava en llengua castellana. En quina llengua parlaven? A vegades em pregunto: Existia la llengua bètica? ).
La ciutat andalusa de "Granada", es deia antigament "Illiberis". La ciutat de la Catalunya Nord, "Elna", també es deia "Illiberis". Aquestes coincidències són dignes d'estudi. ¿Hi hagueren uns lligams entre la cultura catalana i la cultura bètica abans que n'hi hagués amb la cultura castellana?. Lleida, es deia "Ilerda" Mataró es deia "Iluro"...A quina llengua pertanyen aquests mots? Ens diu que es un nom romà...Però, em pregunto: qui eren els íbers que van lluitar al costat dels cartaginesos contra els romans? Continuant amb l'arrel "tar" ens trobem: Taranis (Divinitat celta). Tarpeia (Divinitat del Mont Tarpeu. Italia) .

Cercant en l'arrel "Tar" ens trobem un mot molt significatiu: Targum (Mot que designa les antigues versions en llengua aramea de la Bíblia. Provenen de les lectures bíbliques de la sinagoga quan els jueus deixaren d'emprar l'hebreu per fer servir l'arameu. Els targum, resulten insubstituïbles per l'estudi de l'exegesi bíblica jueva i de la comprensió de molts passatges del Nou Testament. Els principals targums - anteriors a l'era cristiana - són el Targum d'Onkelos, dels rabins de palestina, el Targum de Jerusalem, el Targum de neofiti, el més important, el Targum de Jonatan ben Uzziel, d'origen palestí.
Crec que es oportú fer esment que el savi mallorquí, Anselm Turmeda, convertit a l'islam i venerat com a sant pels islamites, adoptà el nom musulmà de Abd Allah al Targuman.
El fet que hagués escollit el nom de "Targum" posa de manifest la seva predilecció pels textos cabalísticspalestins escrits en llegua aramea anomenats "targum"?
Sens dubte seria molt interessant poder establir un diàleg entre aquests dos savis catalans de Mallorca, Anselm Turmeda - a favor de l'Islam o potser dels cristians camites - i Ramon Llull - a favor del Cristianisme Catòlic -. El tema, és encara avui, any 2002, de plena actualitat.També hi tenen un paper rellevant i significatiu els gegants que com Goliath, estaven al costat dels filisteus o palestins.

Quina mena de cristians eren aquells que vivien a Tarragona quan hi van arribar els romans? Llegien els targum a les sinagogues en el segle III-IV, quan hi predicava Sant Anastasi i també Sant Pau de Tars? Eren semites o camites?
Llegim a la Bíblia, Gènesi 9, que Yavhé va castigar a Cam a ser esclau del seu germà Sem. Els descendents de Cam són els palestins. Els descendents de Sem són els israelites. Els relats de l'Antic Testament bíblic són episodis d'aquesta lluita política entre semites i camites per disputar-se la sobirania nacional.
Aquesta lluita continua a tota la Terra. A Catalunya, cognoms i topònims començats amb "Cam" com "Camprodon", "Cambrils", "Campdevànol",... i altres, posen de manifest la presència de camites? Hi és present la identitat cultural catalana dins d'aquesta lluita política, de tal manera que un poder que passa desapercebut socialment perquè no se l'accepta ni s'ensenya a nivell de cultura acadèmica oficial, li nega la sobirania nacional?

CULTURA
L'anàlisi etimològica del mot de Tarragona, ens porta a un microcosmos cultural que ens remunta a les qüestions i els mites més antics i universals de la humanitat. Tarragona, no és solament la cultura de Roma, és quelcom més. Qui eren els habitants de Tàrraco abans que hi arribessin els romans? Què pensaven? Quina era la seva cultura?
La topografia de Tarragona, un turó prop del mar - segons llegim a la Gran Enciclopèdia Catalana -, permet la hipòtesi que hi hagués existit un poblat indígena al qual podria ser que corresponguessin testimoniatges ceràmics que semblen anteriors a segle III a.C.
S'han trobat monedes ibèriques que porten la inscripció "Cise" o "Kese" del segle II-I a.C. que poden reflectir el nom antic del lloc. Els historiadors romans Livi i Polibi citen una ciutat anomenada "Cissa".

Als romans arribaren el 218 a.C. El lloc va convertir-se en base militar romana a la Segona Guerra Púnica contra Cartago Nova, - Cartagena, ciutat de Múrcia -. A Catalunya, a la província de Tarragona, prop del Monestir de Santes Creus hi ha un municipi anomenat "Aiguamúrcia" probablement relacionat amb la cultura i la llengua púnica de Cartago (Tuníssia).
En el segle II-IV, les guerres púniques entre Roma i Cartago decidien un model de civilització.
El romà Cneo Cornelio Escipió va desembarcar a Empúries amb un exèrcit i setmanes més tard vencia al cartaginès Hannon i ocupava Tàrraco. Els germans Escipió, amb Escipió l'Africà, van vèncer definitivament els cartaginesos al derrotar a Hannibal a Zama.
El nom cartaginès Hannon i Hanníbal, ens recorda Hanna, mot d'on ve etimològicament també Anastasi i que llengua semítica - no sé si hebrea o aramea- vol dir "Compassió".
Pel què fa referència al acabament "Ona" del mot "Tarragona", cal esmentar que en llengua euskera vol dir: "Bona" . Aquest acabament els trobem a ciutats com Barcelona, Girona, Carcassona, Narbona, Pamplona, ...
Tarragona ha tingut diverses migracions. Els romans tenien per estratègia colonialista el fet de transportar poblacions d'un lloc cap a un altre per anorrear les identitats autòctones naturals dels països que conquerien. Anorreaven allò que en deien el "Genius Loci" i la llengua autòctona amb la corresponen cultura local i naturalista que posava de manifest. La Llei Romana substituïa a l'Esperit Universal. Aquesta era la seva pau. Però els cristians deien "la lletra mata, l'esperit vivifica" i no podien acceptar una pau sense la presència de l'Esperit . L'Esperit que, segons ens recorda la Festa de Pentecosés, infón el do de llengües, de tal manera que s'expressa i es posa de manifest per mitjà de les diverses llengües autòctones de cada lloc. Així, al llarg del temps, les diverses migracions : autòctons, ibers, fenicis, jueus, romans, visigots arrians, àrabs, visigots catòlics, .. I més recentment, anys 60, castellans, andalusos, murcians, gallecs,.. i en els anys 90, àrabs, africans,... Etc Tots els nouvinguts de bona fe acaben integrant-se en el fet cultural autòcton defugint les lleis que protegeixen les cultures forasteristes, com era el cas de Roma, que volia imposar el llatí com a única llengua imperial, una llengua que no era, com si ho és el català, la llengua vernacla de Tarragona. Un filòsof cristià va escriure que: "La vida no'ls haurà servit de res a aquells qui han nascut a Catalunya i no han parlat català". Les llengües vernacles són bàsiques pels cristians, perquè les consideren relacionades amb l'Esperit Sant que és, guia de l'Església.

Es molt interessant conèixer el tipus de música que s'ha composat a cada moment de la seva història enriquida amb les aportacions de cada poble que s'ha integrat i cada creença que s'ha cregut. Els cants dels ibers, jueus, romans, visigots, àrabs, ... Actualment, vivim sota la influència del rock anglès,...El conjunt tarragoní de Constantí, Els Pets en són un bon exemple de modernitat musical en llengua vernacla. Tarragona és una de les 4 grans columnes que sostenen la cultura vernacla de

El Pretori. Residència d'August i dels altres emperadors de Roma. Edifici on va viure Sant Anastasi com soldat de la Guardia Pretoriana. El Pretori va ser Castell del Rei fins el 1813 en que va ser anorreat pels exèrcits de Napoleó. Es va habilitar com a presó provincial. El 1986 s'hi va fer l'actual Museu Arqueològic de Tarragona.
Casa Castellarnau - Museu d'Història de la Ciutat-.
A Josep Pla li encantava la ciutat de Tarragona, i deia que el rejovenien les pedres tant antigues i tant carregades d'història. Li agradava passejar lentament pel Passeig Arqueològic, i afirmava - ens diu Néstor Lujàn, el prestigiós historiador, escriptor i gastrònom de Mataró en referència al llibre Guia de Catalunya Ed. Destino 1961 -, que una de les coses més agradables que es poden fer en aquest país (en referència a Catalunya), consisteix en passejar per la vora de les muralles romanes de Tarragona mirant el paisatge. Deia que, mirant cap a Ponent, era molt bell el panorama del camp limitat a la llunyania per les ablauades, flotants muntanyes, que adquiria, sobretot en el crepuscle una delicadesa inoblidable. Després, la visió de la costa de Llevant, l'aparició del mar, finalment, les roques blanquinoses cobertes de muntanyoles baixes, d'un blanc calcinós esquitxat de verds matolls cap al Nord. Aleshores el paisatge era així, d'una suggestió inexplicable., i Josep Pla, va aconseguir traslladar aquesta emoció a les seves pàgines. En el Passeig Arqueològic - la idea d'aquest passeig havia estat una idea del seu amic l'arquitecte Jeroni Martorell-, veia una realitat espiritualitzada al màxim, transida de sensibilitat. Josep Pla passejava molt lentament: tenia el secret del passejar introspectiu i contemplatiu. De tant en tant s'aturava, observava agudament i parlava amb precisió admirable.

Després de llegir aquest memorables textos de l'admirat Néstor Lujàn, se m'acudeix pensar que cal recomanar als turistes que visiten Tarragona un passeig per les muralles a l'estil Josep Pla.

Com ja s'ha dit abans, la història de Tarragona, ens planteja qüestions interessants i de plena actualitat. Es per això que Tarragona està present en molts circuits de turisme cultural d'alt nivell internacional.