La
escriptora al país dels llibres
Tot
va començar en un país molt llunyà... No això
ja ho he escrit molts cops, potser si comences: Hi havia una vegada... No,
és massa típic...
- Tinc una idea, aniré a la biblioteca, potser m’inspiraré una mica.
La escriptora Melissa Andriu, que es així com es diu la protagonista d’aquesta historia, quan no esta inspirada se’n va a la biblioteca i comença a llegir llibres, que es el que mes li agrada, a la fi, de tant llegir, li be la inspiració.
- Tinc una idea, aniré a la biblioteca, potser m’inspiraré una mica.
La escriptora Melissa Andriu, que es així com es diu la protagonista d’aquesta historia, quan no esta inspirada se’n va a la biblioteca i comença a llegir llibres, que es el que mes li agrada, a la fi, de tant llegir, li be la inspiració.
Selección
Artículos
Edició
nº 93 - 15/Sep./15/Oct./2002
- Que ets viu?
- Es clar, que no has vist mai un llibre?!!
- Si però mai un que parlés.
El llibre es va començar a fullejar i anava dient:
- No, no hi son, No n’hi ha ni una.
La Melissa li va preguntar:
- El que no hi ha?
- Les paraules que vols que sigui!!!
La Melissa li va dir:
- Tranquil
- Com que tranquil? Que no veus que he perdut totes les lletres?
- Anava a dir-te que t’ajudaria a trobar-les.
- Es clar, que no has vist mai un llibre?!!
- Si però mai un que parlés.
El llibre es va començar a fullejar i anava dient:
- No, no hi son, No n’hi ha ni una.
La Melissa li va preguntar:
- El que no hi ha?
- Les paraules que vols que sigui!!!
La Melissa li va dir:
- Tranquil
- Com que tranquil? Que no veus que he perdut totes les lletres?
- Anava a dir-te que t’ajudaria a trobar-les.
Quan
la Melissa, va entrar a la biblioteca va veure, que ja era molt tard, el
senyor bibliotecari li va dir que només tenia 5 minuts, la Melissa
va entrar corrents.
El bibliotecari era un home molt bell de potser 85 anys no ho sabia ven bé. Al cap de 5 minuts aquell home ja no se’n recordava de la Melissa i va tancar la biblioteca, quan va tornar la Melissa i va veure la porta tancada va pensar ...
- Aquest home s’hauria de jubilar...
- I ara que faig? No ho sé..., ara que hi penso, no hauria de haver una sortida per darrera? Es clar que, aquesta biblioteca, es un laberint qualsevol si perdria.
Dit i fet, va començar a buscar una sortida. Desprès de cam
El bibliotecari era un home molt bell de potser 85 anys no ho sabia ven bé. Al cap de 5 minuts aquell home ja no se’n recordava de la Melissa i va tancar la biblioteca, quan va tornar la Melissa i va veure la porta tancada va pensar ...
- Aquest home s’hauria de jubilar...
- I ara que faig? No ho sé..., ara que hi penso, no hauria de haver una sortida per darrera? Es clar que, aquesta biblioteca, es un laberint qualsevol si perdria.
Dit i fet, va començar a buscar una sortida. Desprès de cam
-
No es tracta
de trobar-les, si no de que tornin al seu lloc. He patit un encanteri degut
a que un escriptor ha perdut la inspiració i jo era el encarregat
de que aquesta inspiració estigues sempre viva a tots els escriptors...
El càstig d’aquest descuit, es que fins que un escriptor que
no tingui inspiració vingui ajudar-me no podré recuperar el
meu text.
- Jo soc aquesta persona perquè en aquest moment em trobo que no soc capaç d’escriure res ni tan sols se com començar...
- Només hi ha una manera i es que em portis fins aquella muntanya que es veu allà lluny . No es tan fàcil com sembla per que em de passar pel bosc dels Elfos, travessar el pont que esta protegit per un Gnol, i arribar a la muntanya i per fi el últim perill... el Cervero que ens proposarà una endevinalla, si l’encertem ens deixarà passar dins del temple que custodia, sinó els seus tres caps ens devoraran sense pietat. Si aconseguim passar allà hi ha un corn màgic el qual et concedeix un desig.
Així ho van fer, van anar directes cap el primer perill, el bosc dels Elfos...
Quant van arribar, els van sorprendre, un grup d’arques Elfos que els apuntaven amb els seus arcs.
La Melissa i el llibre es van quedar molt quiets esperant a que passes alguna cosa... De cop i volta va aparèixer davant dells el que semblava el seu capità, i va començar a parlar en un idioma que la Melissa no entenia, però quina va ser la seva sorpresa quan va sentir que el llibre li contestava...
- Llibre, tu saps que diu aquest? Son amics?.
- Tranquil·la Melissa, aquests Elfos son amics meus.
- Quin pes m’has tret de sobre!. Ens ajudaran?
- Si, ens ajudaran. Els acabo de explicar que hi ha un Gnol que protegeix el pont que em de travessar...
Van acordar caminar tots junts fins arribar a la vora del pont i mentre que els Elfos distreien al Gnol ells dos passarien sense problemes. Així ho van fer.
Quant estaven a l’altra banda del pont es van dirigir cap a la muntanya.
Van arribar al temple on es van trobar amb el Cervero que era l' encarregat de custodiar el corn que els era necessari. El Cervero els va dir amb una veu molt greu:
- Jo soc aquesta persona perquè en aquest moment em trobo que no soc capaç d’escriure res ni tan sols se com començar...
- Només hi ha una manera i es que em portis fins aquella muntanya que es veu allà lluny . No es tan fàcil com sembla per que em de passar pel bosc dels Elfos, travessar el pont que esta protegit per un Gnol, i arribar a la muntanya i per fi el últim perill... el Cervero que ens proposarà una endevinalla, si l’encertem ens deixarà passar dins del temple que custodia, sinó els seus tres caps ens devoraran sense pietat. Si aconseguim passar allà hi ha un corn màgic el qual et concedeix un desig.
Així ho van fer, van anar directes cap el primer perill, el bosc dels Elfos...
Quant van arribar, els van sorprendre, un grup d’arques Elfos que els apuntaven amb els seus arcs.
La Melissa i el llibre es van quedar molt quiets esperant a que passes alguna cosa... De cop i volta va aparèixer davant dells el que semblava el seu capità, i va començar a parlar en un idioma que la Melissa no entenia, però quina va ser la seva sorpresa quan va sentir que el llibre li contestava...
- Llibre, tu saps que diu aquest? Son amics?.
- Tranquil·la Melissa, aquests Elfos son amics meus.
- Quin pes m’has tret de sobre!. Ens ajudaran?
- Si, ens ajudaran. Els acabo de explicar que hi ha un Gnol que protegeix el pont que em de travessar...
Van acordar caminar tots junts fins arribar a la vora del pont i mentre que els Elfos distreien al Gnol ells dos passarien sense problemes. Així ho van fer.
Quant estaven a l’altra banda del pont es van dirigir cap a la muntanya.
Van arribar al temple on es van trobar amb el Cervero que era l' encarregat de custodiar el corn que els era necessari. El Cervero els va dir amb una veu molt greu:
-
Quiets viatgers
que veniu de terres llunyanes¡¡¡ Si voleu passar primer
haureu de respondre a la endevinalla que jo us proposaré. Atens només,
ho diré una vegada...» Qui es l’animal que al principi
del seu dia camina a quatre potes, a mitjans del seu dia camina a dos potes,
i al final del seu dia camina a tres potes». Teniu tres oportunitats,
si no l’encerteu us devoraré.
El llibre va dir sense pensar:
- jo ho se; el corp...
- Resposta incorrecta va dir un dels seus tres caps.
La melissa es va enfadar amb el llibre i va dir:
- Calla! Primer em de pensar el que em de contestar, o potser vols acabar a l’estómac de aquesta bèstia?.
- Tens raó si no tenim cura no en sortirem...
La Melissa va rumiar durant dos dies i dos nits, i per fi a la matinada del tercer dia va dir:
- Ja ho tinc llibre; ja està¡
Els dos van anar cap el Cervero i aquest els va preguntar:
- Ja sabeu la resposta?.
- Si, ja la sabem. La resposta es: «el esser humà»
El Cervero els va deixar passar sense dir res.
Van entrar dins del temple i la Melissa va agafar el corn, va bufar en totes las seves forces...
Tot els animals es van presentar davant del temple i per art de màgia es van convertir en un remolí, que amb molta força va entrar dins del llibre...
De cop i volta la Melissa es va despertar i va mirar al seu voltant, desconcertada va pensar:
«Ha sigut un somni o ha passat de veritat?»
El llibre va dir sense pensar:
- jo ho se; el corp...
- Resposta incorrecta va dir un dels seus tres caps.
La melissa es va enfadar amb el llibre i va dir:
- Calla! Primer em de pensar el que em de contestar, o potser vols acabar a l’estómac de aquesta bèstia?.
- Tens raó si no tenim cura no en sortirem...
La Melissa va rumiar durant dos dies i dos nits, i per fi a la matinada del tercer dia va dir:
- Ja ho tinc llibre; ja està¡
Els dos van anar cap el Cervero i aquest els va preguntar:
- Ja sabeu la resposta?.
- Si, ja la sabem. La resposta es: «el esser humà»
El Cervero els va deixar passar sense dir res.
Van entrar dins del temple i la Melissa va agafar el corn, va bufar en totes las seves forces...
Tot els animals es van presentar davant del temple i per art de màgia es van convertir en un remolí, que amb molta força va entrar dins del llibre...
De cop i volta la Melissa es va despertar i va mirar al seu voltant, desconcertada va pensar:
«Ha sigut un somni o ha passat de veritat?»
Aithor
Barrull, 12 anys, ens envia un compte molt interessant
fruit de la seva imaginació.
Esperem que us agradi.
Esperem que us agradi.
inar
2 hores va trobar una secció de llibres que no recordava que estigues
allí, va mirar i mirar i va trobar un llibre d’aventures que
era molt estrany, no hi havia ni una lletra. Com li agrada molt la tapa
del llibre el va agafar.
Al cap d’una estona va trobar una escala que era molt estranya ja que mai no havia estat allí. De primer va dubtar entre pujar o no, però desprès va raonar una mica i va pensar que potser, pujant per les escales arribaria al terrat, però no, no era així va arribar a un lloc, mes vent dit va arriba a un bosc, era molt maco amb arbres i plantes, però els animals, en contes de ser de carn i ossos, estaven formats per paraules. Al veure els animals es va espantar una mica.
De cop i volta el llibre es va començar a moure, la Melissa es va espantar i el va deixar caure, una mica desconcertada li va preguntar al llibre:
Al cap d’una estona va trobar una escala que era molt estranya ja que mai no havia estat allí. De primer va dubtar entre pujar o no, però desprès va raonar una mica i va pensar que potser, pujant per les escales arribaria al terrat, però no, no era així va arribar a un lloc, mes vent dit va arriba a un bosc, era molt maco amb arbres i plantes, però els animals, en contes de ser de carn i ossos, estaven formats per paraules. Al veure els animals es va espantar una mica.
De cop i volta el llibre es va començar a moure, la Melissa es va espantar i el va deixar caure, una mica desconcertada li va preguntar al llibre:
FI
