Joan
Amades, en el Costumari Català, ens parla de la llegenda de l'ametller
de Sant Anastasi que va créixer i florir a Badalona, en el lloc de
la platja on, després de martiritzat, les seves despulles foren llençades
a la mar.
Des d'aleshores, al llarg de molts anys, aquest ametller era objecte de
culte i peregrinacions multitudinàries.
Aquest arbre mitològic va ser conegut amb el nom de l'Ametller de
Sant Anastasi i esdevingué un símbol de la ciutat de Badalona
De l'ametlla, el fruit d'aquest arbre, es fa un licor que conserva totes
les virtuts del fruit per l'alimentació i la salut, doncs té
efectes terapèutics molts valorats arreu del món.
Per la festa de Sant Anastasi per la nit, a la platja de Badalona, es fa
la cremada del dimoni - una mena de marraco - acabat el qual es fa un castell
de focs artificials.
També es representava el ball de moros i cristians que feia referència
a la lluita sostinguda pels catalans contra els sarraïns per reconquerir
la ciutat. Per la diada de Sant Anastasi també es feien uns parlaments
populars. Els parlaments de la Diada de Sant Anastasi eren exposicions de
raons i arguments, teològics, filosòfics i polítics.
| Nota: A
l'any 2001 va guanyar l'Óscar de Hol·lywood la pel·lícula
"Gladiador" El protagonista del film, "Màxim",
era un soldat de la guàrdia pretoriana. "Sant Anastasi"
També era un soldat de la guàrdia pretoriana...Vet aquí
un exemple de com les històries passades poden ser històries
actuals. Com diu un proverbi que es pot llegir a la Bíblia:
No hi ha res de nou sota el Sol. |

Nascut
en el call jueu de Lleida en el segle III, Anastasi, fou soldat de la guàrdia
pretoriana de Dioclecià, Emperador de Roma, a les ciutats de Lleida,
Tarragona i Barcelona. Va ser martiritzat i mort a Badalona juntament amb
73 companys l'any 305.
Es canonitzat com a sant per l'Església Catòlica i venerat
com a Patró de Lleida i de Badalona des de l'any 1.627 i 1.672 respectivament.
La seva festa es celebra el dia 11 del mes de Maig
Sant Anastasi és una figura històrica, relacionada amb la
cultura catalana. El seu testimoni és el d'una persona fidel als
sentiments i pensaments propis; és un exemple de fidelitat a sí
mateix, al país i a l'esperit natural del lloc on va viure.
El seu nom "Anastasi" es deriva de l'hebreu "Hannah"
que vol dir "Compassió" i el sufix "Tasi". Hi
ha qui el fa derivar del grec "Anastasimos" que vol dir "Aquell
que té força per a ressuscitar".