Tornar a Ruta Sant Anastasi
La ciutat acollidora que vernaclitza els nouvinguts
Restaurantes
Alojamientos
Intinerarios
Gastronomía
Productos típicos
Cámpigs
Casas Rurales
Platos típicos
Zonas de interés
Empresas colaboradoras
BADALONA
CULTURA
Municipi català d'uns 250.000 habitants situat a l'extrem septentrional de Barcelona a l'esquerra del riu Besòs en una llarga franja marina de cara a la mediterrània i d'esquena a la serralada de Marina. La ciutat de Badalona té una riquesa monumental esplèndida y una tradició cultural i esportiva molt rica. En els darrers temps, especialment a partir dels anys 60, ha tingut un gran creixement demogràfic degut a que ha estat ciutat d'acollida de diversos moviments migratoris. Gran part dels nouvinguts encara es troben en procés d'integració i es fa palesa una situació lingüística de juxtaposició entre els drets etnocentriestes i els deures vernaclistes dels nouvinguts, que es veu agreujada per determinades mentalitats i poders polítics i culturals que volen manipulat la massa migratòria de tal manera que, fa que la llengua d'ús social majoritari en els moments actuals sigui la llegua castellana. Aquells que, fent seus els valors vernaclistres s'han integrat, i pensen, senten i parlen en llengua catalana, han produït una síntesi cultural amb les seves aportacions foranies que ha enriquit considerablement la cultura autòctona que es manifesta per mitjà de la llengua catalana que és la llengua vernacla dels Països Catalans

Tenim presència de moviments migratoris vinguts a Badalona des dels temps més antics: Íbers, ligurs, jueus, cristians, cartaginesos, romans, àrabs,... Actualment hi trobem persones vingudes de diversos llocs.
La ciutat es troba esmentada per primer cop amb el nom en llatí de l'època romana de "Baetulo" . No se sap el significat d'aquest nom. Donada la presència de pobladors ibers que empraven la llengua hebrea o aramea, s'ha plantejat la hipòtesi que vingués del mot "Beth" que voldria dir "Casa" o de "Baitolo" que talment sembla un mot euskera. Aquest establiment correspon al segle III aC, i és anterior a Barcino, - actual Barcelona -. L'any 98 en temps de l'Emperador romà Trajà, era una ciutat important i estava en contacte amb Tarragona i altres ciutats romanes de la costa catalana. Per això no es estrany que el lleidatà, Sant Anastasi, que en el segle IV predicava a Tarragona també vingués a Badalona a predicar. A Badalona hi trobem la presència de pobladors lleidatans i tarragonins en els habitants de l'antiga Torre Vella (segle XIII), que eren anomenat "senyors de Badalona", com és el cas de Santcliment, Baró de Maldà, Pinós i marquesos de Barberà. El llinatge Pinós és un dels 9 llinatges que van acudir a la crida del mític Otger Cataló al santuari ripollès de la verge negra de Montgrony. Al costat d'aquesta torre fou construïda la primera església parroquial de Santa Maria (1765) en substitució de la primitiva església del segle XI. En el frontó de la Torre Vella hi ha l'escut heràldic dels Sant Climent sostingut per dos faunes.
Badalona compte actualment amb diverses parròquies, totes elles donant testimoni de la fe cristiana, però, a una fidelitat envers el missatge cristià, en allò que fa referència al vernaclisme que les fa distingir-se - sobretot la Parròquia de Sant Josep - perquè ha restituït a la façana del temple "el rellotge que senyala el temps amb criteri català".
La seva festa patronal es celebra l' 11 de maig, dia de Sant Anastasi.
Badalona va patir moltes incursions de pirates i corsaris, de tal manera que es feien servir les torres com a llocs de refugi i defensa per la població de pescadors de voramar i dels pagesos de les masies. L'any 1710 es va fundar una confraria per a la redempció de captius que havien estat segrestats pels agressors que atacaven la ciutat i en demanaven rescats. Aquestes confraries redemptores de captius a vegades eren de monjos mercedaris, orde de cavalleria fundada pel rei Jaume I a Barcelona amb motiu de l'aparició de la verge a la qual va posar per nom Nostra Senyora de la Mercè.
El 1697 Badalona també ser saquejada pels francesos que atacaven Barcelona. Va ser en el segle XVIII, que pacificats el país, els pescadors formaren barris a prop del mar. El carrer del Mar ha esdevingut el carrer més popular de Badalona. En certa manera em recorda allò que és a la ciutat de Lleida el carrer Major. L'any 1858 es va construir a Badalona un vaixell que és un símbol de l'esperit emprenedor de la ciutat: La goleta anomenada "Maria Assumpta". És el veler més antic del món. Encorat actualment als molls de la ciutat de Londres. La silueta del vaixell badaloní el van ficar de logotip identificador a Edicions Proa, l'empresa editorial badalonina fundada per Josep Queralt i Clapés i Marcel·lí Antich i Camprubí l'any 1928, important editorial que ha fet un excel·lent servei a la cultura en llengua catalana i amb una bona selecció de llibres d'autors vernacles i traduccions al català de les millors novel·les de tot el món.

Pag. 1 de 2
Pag. següent
©2002 Club Sibarits - Todos los derechos reservados
RUTA SANT ANASTASI