Als romans arribaren el 218 a.C. El lloc va convertir-se en base militar romana a la Segona Guerra Púnica contra Cartago Nova, - Cartagena, ciutat de Múrcia -. A Catalunya, a la província de Tarragona, prop del Monestir de Santes Creus hi ha un municipi anomenat "Aiguamúrcia" probablement relacionat amb la cultura i la llengua púnica de Cartago (Tuníssia).
En el segle II-IV, les guerres púniques entre Roma i Cartago decidien un model de civilització.
El romà Cneo Cornelio Escipió va desembarcar a Empúries amb un exèrcit i setmanes més tard vencia al cartaginès Hannon i ocupava Tàrraco. Els germans Escipió, amb Escipió l'Africà, van vèncer definitivament els cartaginesos al derrotar a Hannibal a Zama.
El nom cartaginès Hannon i Hanníbal, ens recorda Hanna, mot d'on ve etimològicament també Anastasi i que llengua semítica - no sé si hebrea o aramea- vol dir "Compassió".
Pel què fa referència al acabament "Ona" del mot "Tarragona", cal esmentar que en llengua euskera vol dir: "Bona" . Aquest acabament els trobem a ciutats com Barcelona, Girona, Carcassona, Narbona, Pamplona, ...
Tarragona ha tingut diverses migracions. Els romans tenien per estratègia colonialista el fet de transportar poblacions d'un lloc cap a un altre per anorrear les identitats autòctones naturals dels països que conquerien. Anorreaven allò que en deien el "Genius Loci" i la llengua autòctona amb la corresponen cultura local i naturalista que posava de manifest. La Llei Romana substituïa a l'Esperit Universal. Aquesta era la seva pau. Però els cristians deien "la lletra mata, l'esperit vivifica" i no podien acceptar una pau sense la presència de l'Esperit . L'Esperit que, segons ens recorda la Festa de Pentecosés, infón el do de llengües, de tal manera que s'expressa i es posa de manifest per mitjà de les diverses llengües autòctones de cada lloc. Així, al llarg del temps, les diverses migracions : autòctons, ibers, fenicis, jueus, romans, visigots arrians, àrabs, visigots catòlics, .. I més recentment, anys 60, castellans, andalusos, murcians, gallecs,.. i en els anys 90, àrabs, africans,... Etc Tots els nouvinguts de bona fe acaben integrant-se en el fet cultural autòcton defugint les lleis que protegeixen les cultures forasteristes, com era el cas de Roma, que volia imposar el llatí com a única llengua imperial, una llengua que no era, com si ho és el català, la llengua vernacla de Tarragona. Un filòsof cristià va escriure que: "La vida no'ls haurà servit de res a aquells qui han nascut a Catalunya i no han parlat català". Les llengües vernacles són bàsiques pels cristians, perquè les consideren relacionades amb l'Esperit Sant que és, guia de l'Església.
Es molt interessant conèixer el tipus de música que s'ha composat a cada moment de la seva història enriquida amb les aportacions de cada poble que s'ha integrat i cada creença que s'ha cregut. Els cants dels ibers, jueus, romans, visigots, àrabs, ... Actualment, vivim sota la influència del rock anglès,...El conjunt tarragoní de Constantí, Els Pets en són un bon exemple de modernitat musical en llengua vernacla. Tarragona és una de les 4 grans columnes que sostenen la cultura vernacla de Catalunya.

El Pretori. Residència d'August i dels altres emperadors de Roma. Edifici on va viure Sant Anastasi com soldat de la Guardia Pretoriana. El Pretori va ser Castell del Rei fins el 1813 en que va ser anorreat pels exèrcits de Napoleó. Es va habilitar com a presó provincial. El 1986 s'hi va fer l'actual Museu Arqueològic de Tarragona.
Casa Castellarnau - Museu d'Història de la Ciutat-.
A Josep Pla li encantava la ciutat de Tarragona, i deia que el rejovenien les pedres tant antigues i tant carregades d'història. Li agradava passejar lentament pel Passeig Arqueològic, i afirmava - ens diu Néstor Lujàn, el prestigiós historiador, escriptor i gastrònom de Mataró en referència al llibre Guia de Catalunya Ed. Destino 1961 -, que una de les coses més agradables que es poden fer en aquest país (en referència a Catalunya), consisteix en passejar per la vora de les muralles romanes de Tarragona mirant el paisatge. Deia que, mirant cap a Ponent, era molt bell el panorama del camp limitat a la llunyania per les ablauades, flotants muntanyes, que adquiria, sobretot en el crepuscle una delicadesa inoblidable. Després, la visió de la costa de Llevant, l'aparició del mar, finalment, les roques blanquinoses cobertes de muntanyoles baixes, d'un blanc calcinós esquitxat de verds matolls cap al Nord. Aleshores el paisatge era així, d'una suggestió inexplicable., i Josep Pla, va aconseguir traslladar aquesta emoció a les seves pàgines. En el Passeig Arqueològic - la idea d'aquest passeig havia estat una idea del seu amic l'arquitecte Jeroni Martorell-, veia una realitat espiritualitzada al màxim, transida de sensibilitat. Josep Pla passejava molt lentament: tenia el secret del passejar introspectiu i contemplatiu. De tant en tant s'aturava, observava agudament i parlava amb precisió admirable.
Després de llegir aquest memorables textos de l'admirat Néstor Lujàn, se m'acudeix pensar que cal recomanar als turistes que visiten Tarragona un passeig per les muralles a l'estil Josep Pla.
Com ja s'ha dit abans, la història de Tarragona, ens planteja qüestions interessants i de plena actualitat. Es per això que Tarragona està present en molts circuits de turisme cultural d'alt nivell internacional.

ITINERARIS I RODALIES