Tornar Ruta dels Monestirs
BARCELONA
Monestir de Santa Maria de Pedralbes
Restaurantes
Alojamientos
Intinerarios
Gastronomía
Productos típicos
Cámpigs
Casas Rurales
Platos típicos
Zonas de interés
Empresas colaboradoras
Va se fundat el 1326 per Elisenda de Montcada, reina de Catalunya i Aragó. Era la tercera esposa del Rei Jaume II amb qui es va casar sent ella molt jove quan ell tenia 55 anys. El lloc on va construir en el barri de Sarrià de Barcelona, es deia " Petras Albas" i era habitat per mponges de l'Orde de les Clarisses - franciscanes que seguien la regla de Clara d'Assís-. La seva tomba es troba en el presbiteri de l'església.
El monestir tenia jurisdicció sobre els municipis de Granyena de Segarra (Lleida), Vacarisses, Llardecans(Lleida), Berga, Sant Feliu de Boixalleu (Girona), Orcau (Pallars Jussà. Famós pel seu Castell d'Orcau) y La Solana (València)
El topònim "Montcada" el trobem a Catalunya, Aragó i València.
En els capitells del monestir poden veure escuts heràldics de dos dels llinatges nobles més antics de Catalunya: els Pinós i els Montcada. Els dos llinatges formen són esmentats com a dos dels nou mític cavallers de la Fama que acudiren a la crida del llegendari Otger Cataló, lloctinent de l'emperador Carlemany, que des de la muntanya del Santuari de Montgrony, lloc de culte d'una verge negra situat a prop del Monestir de Ripoll, van reconquerir les terres de Catalunya que havien caigut sota domini sarraí.


A la majoria dels capitells dels claustre inferior que rodeja el jardí interior, en el que es pot veure una font, un pou, un petit estany amb sortidor d'aigua, roses, un xiprer, una palmera i tarongers, hi trobem l'escut heràldic dels Montcada, escut compost per 8 esferes o cercles daurats sobre fons vermell en la grafia cromàtica", i l'escut de Catalunya, escut compost per "4 pals vermells sobre fons groc en la grafia cromàtica.
La presencia dels escuts heràldics esmentats, situats en el lloc on habitualment s'hi posen motius bíblics o elements simbòlics, ha fet pensar a algun historiador que aquests escuts tenen un significat religiós, probablement relacionat amb la càbala cristiana i els cavallers de l'Orde del Temple del Rei Salomó, tal com era interpretat en els temps de l'Edat Mitjana.
L'església és un exponent de l'art gòtic català. Te set trams de voltes ogivals i capelles situades entre els contraforts. El claustre té 40 metres de costat i consta de tres pisos. Els dos inferiors són del segle XIV i el tercer és del segle XV. Es destaquen també el dormitori, el menjador i la sala capitular. Hi ha una capella de Sant Miquel decorada per l'artista Ferrer Bassa (1343) amb frescos d'inspiració gòtico-italiana de l'Escola de Siena: La Passió de Crist i els set goig de la Verge Maria.
La vida de les monges del convent era de clausura, les seves activitats consistien en brodar, pintar, llegir i cantar. Llegien textos de religió, filosofia i científics, i coneixien els millors artistes del moment. Totes aquestes activitats posen de manifest un elevat nivell cultural.
En el refectori compartien els menjars del dia. A la Biblioteca hi ha un document que ens parla del "Cicle Alimentari" que seguien en el monestir, basat en aquells menjars que eren propis de cada estació de l'any, segons el cicle natural o astronòmic de l'agricultura. També es pot veure un "clavicordi", instrument amb el que s'acompanyaven en els seus cants. "Els Cantorals" recollien les músiques corresponents a cadascun dels oficis litúrgics. En la regla franciscana - dels franciscans de Sant Francesc d'Assís i de les clarisses de Santa Clara d'Assís - la música tenia tanta importància com per tenir una música pròpia de cada monestir.

©2002 Club Sibarits - Todos los derechos reservados
RUTA DELS MONESTIRS