A la majoria dels capitells dels claustre inferior que rodeja el jardí interior, en el que es pot veure una font, un pou, un petit estany amb sortidor d'aigua, roses, un xiprer, una palmera i tarongers, hi trobem l'escut heràldic dels Montcada, escut compost per 8 esferes o cercles daurats sobre fons vermell en la grafia cromàtica", i l'escut de Catalunya, escut compost per "4 pals vermells sobre fons groc en la grafia cromàtica.
La presencia dels escuts heràldics esmentats, situats en el lloc on habitualment s'hi posen motius bíblics o elements simbòlics, ha fet pensar a algun historiador que aquests escuts tenen un significat religiós, probablement relacionat amb la càbala cristiana i els cavallers de l'Orde del Temple del Rei Salomó, tal com era interpretat en els temps de l'Edat Mitjana.
L'església és un exponent de l'art gòtic català. Te set trams de voltes ogivals i capelles situades entre els contraforts. El claustre té 40 metres de costat i consta de tres pisos. Els dos inferiors són del segle XIV i el tercer és del segle XV. Es destaquen també el dormitori, el menjador i la sala capitular. Hi ha una capella de Sant Miquel decorada per l'artista Ferrer Bassa (1343) amb frescos d'inspiració gòtico-italiana de l'Escola de Siena: La Passió de Crist i els set goig de la Verge Maria.
La vida de les monges del convent era de clausura, les seves activitats consistien en brodar, pintar, llegir i cantar. Llegien textos de religió, filosofia i científics, i coneixien els millors artistes del moment. Totes aquestes activitats posen de manifest un elevat nivell cultural.
En el refectori compartien els menjars del dia. A la Biblioteca hi ha un document que ens parla del "Cicle Alimentari" que seguien en el monestir, basat en aquells menjars que eren propis de cada estació de l'any, segons el cicle natural o astronòmic de l'agricultura. També es pot veure un "clavicordi", instrument amb el que s'acompanyaven en els seus cants. "Els Cantorals" recollien les músiques corresponents a cadascun dels oficis litúrgics. En la regla franciscana - dels franciscans de Sant Francesc d'Assís i de les clarisses de Santa Clara d'Assís - la música tenia tanta importància com per tenir una música pròpia de cada monestir.