La llegenda de la Mare de Déu o Nostra Senyora de Montserrat, data del segle XII-XIII, (el monestir ja existia abans) ens diu que uns pastors van veure unes llums a la cova de Montserrat i al apropar-hi varen trobar la imatge d'una verge negra, la qual es va resistir a ser traslladada de lloc. Ja la varen trobar negra, no la va fer tornar negra el fum de les espelmes com a vegades s'ha dit.
A tota Europa hi ha el fenomen de les aparicions de verges negres, entre els segles XI-XIII, les quals tenen com a característica el fet que són trobades en coves, sota terra, en arbres, per pastors que pasturen ovelles o pagesos que llauren amb bous els camps. Qué passava en el món en aquells temps?.Totes elles tenen també en comú el fet que es resisteixen a ser traslladades del lloc on han estat trobades. Acostumen a tenir totes les mateixes mides: 30 cm d'amplada per 80 cm d'alçada. Moltes són de fusta revestida amb una capa de guix blanc al damunt a la que l'artista li ha aplicat els colors: negre per la cara i les mans, i blau, verd i daurat pels vestits. En els vestits hi pintaven estels, talment com si les volguessin relacionar amb el cel o el cosmos. La forma d'asseure's és majestàtica i el nen que tenen sobre els genolls, té una ma amb tres dits oberts en forma de benedicció, -forma, que segons alguns estudiosos de la cábala, té un simbolisme concret-, la qual és característica de l'art romànic i la podem observar en els Pantocràtor que se situen damunt l'entrada de les esglésies i a la part alta de les parets situades darrere dels altars.
Durant l'Edat Mitjana se les denominava amb l'apel·latiu de "Nostra Senyora", va ser més tardanament que se'ls va dir "Mare de Déu".
Entre les verges negres més famoses d'Europa trobem: Mare de Déu o Nostra Senyora de Montserrat (Catalunya). Nostra Dama La Daurada (Tolosa de Llenguadoc. Occitània-França). M.D. o Ntra.Sra. del Claustre (Solsona. Catalunya). Czestochowa ( Jasna Gora. Polònia de la que es devot el Papa Joan Pau II per ser de la seva pàtria natal. (Recomanem la lectura del llibre Diàleg de les Verges negres de Polònia i Catalunya. Assaig de Mossèn Dalmau de Gallifa i poema de Carles Pi i Sunyer). Ntra. Sra. de la Candelaria (Canàries). Ntra. Sra. de Guadalupe (Cáceres. Extremadura) Notre Dame de Sous Terre (Chartes. França). Nostra Dama de Rocamador (Occitània. França. (Aquesta va ser visitada per Ramon LLull). Notre Dame de la Confesió (Marsella. França). Notre Dame (Paris. França). M.D. o Ntra. Sra. de la Mercè (Barcelona. Catalunya. També la podem veure a Jerez de la Frontera on va ser portada per un monjo català de València. Andalusia) Nostra Dama de les Neus (Aurillac.França). N.D. de Hal (Bèlgica) N.D. de Einsiedeln (Suïssa). N.D. de Pederneira (Pedranegra. Portugal).Nostra Senyora de la Gruta (Malta). M.D. o Ntra.Sra. de la Tura (Olot. Catalunya) Loreto ( Florència.Italia). Nostra Senyora de Dublin (Irlanda). Le Puy ( Haute-Loire.França) Notre Dame du Fenouill - en català: Ntra. Sra. del Fonoll-.(Marsella. França). N.D. de les Abelles o dels Monts (Banyuls. Catalunya Nord. França). N.D. del Coll ( Amelie-les-Banys. Catalunya Nord. França).Ntra Sra de la Almudena (Madrid. España). Ntra. Sra. del Lluch (Mallorca.). Ntra. Sra. la Regla (Chipiona. Cadiz. Andalucia). Schearze Madona von Brunn (Aachen. Alemanya) Nostra Senyora d'Ostra Brama (Lituània). Madonna Bruna (Nàpols. Itàlia).
A les verges negres, alguns historiadors les relacionen amb la deessa grega Àrtemis (que era pròpia d'Efés lloc on va viure la verge Maria), amb la deessa Isis d'Egipte i altre deesses, com les deesses celtes que simbolitzen la Mare Terra, l'aspecte femení de la divinitat, que en l'aspecte masculí seria el Pare Cel, totes elles representades amb el color negre. Les relacionen també amb la Pedra Negra de la Kaaba de l'Islam. També la relacionen amb la deessa Ceres, Deméter o la Kali dels hindús, totes elles relacionades amb el color negre, la creativitat, l'autoctonitat i la fecunditat.
La muntanya del Montserrat va se ocupada pels àrabs allà pels anys 700-800. A l'any 875 la muntanya va ser reconquerida per Guifré d'Urgell el Pelós, patriarca de la nació catalana, a qui un emperador d'Europa, després de reconèixer-lo com a un heroi, li va concedir el senyal dels 4 pals vermells sobre fons daurat com a símbol nacional de Catalunya. Aquest va fer donació de la muntanya al Monestir de Ripoll. En aquest monestir també hi havia el culte a una verge negra. Encara avui es pot veure com deuria ser aquesta imatge visitant, a prop de Ripoll, el santuari de Ntra. Sra. de Montgrony. Santuari i cova mítiques perquè va ser el lloc de trobada del llegendari Otger Catalò i els 9 cavallers de la Fama que van reconquerir Catalunya quan aquesta havia quedat sota el poder dels sarraïns.